03 oct. 2024 Presentem el Sonabé, un cicle de concerts als centres i ateneus
El proper 12 d’octubre inaugurem el Sonabé, un cicle de concerts en català pels centres agrícoles i ateneus del municipi. Reconegudes veus dels Països Catalans com Miquel Gil, Gemma Humet, Cesk Freixas, entre altres, actuaran cada dissabte fins al 30 de novembre.
L’objectiu principal del cicle és teixir xarxa entre els centres i ateneus, és per això s’ha fet conjuntament amb tots ells perquè són el que manté el poble viu i actiu.
La idea és animar a la gent a fer-se membre dels centres i ateneus, i al mateix temps oferir concerts en català, acústic i d’alta qualitat pels sòcis/es de les entitats organitzadores. És per això que el preu de l’entrada pels sòcis/es és de 5 € i per no sòcis/es 10 €, excepte els espectacles familiars, que són oberts i gratuïts.
El Sonabé té un cost aproximat de vint mil euros i es finança principalment amb recursos propis de l’Ajuntament.
L’estudi penedesenc Ladyssenyadora, és qui s’ha encarregat del disseny, que es basa en caixes de fusta de fruita i verdura, un element comú que uneix el nostre municipi.
Des de l’Ajuntament de Subirats us convidem a participar al Sonabé i gaudir dels centres i ateneus de Subirats.
Més informació i compra d’entrades a: sonabe.subirats.cat
Descarrega aquí el programa de mà!
Dates i artistes del Sonabé:
- 12 d’octubre a les 19 h. Centre Recreatiu de Can Rossell. Meritxell Gené en format trio
- 19 d’octubre a les 19 h. Ateneu Agrícola de Lavern. Cesk Freixas en duet
- 26 d’octubre a les 17:30 h. Plaça Sant Joan de Ca l’Avi. Lali BeGood. Espectacle familiar i gratuït
- 2 de novembre a les 19 h. Confraria del cava a Torre-ramona. Anna d’Ivori en duet
- 9 de novembre a les 19 h. Centre Agrícola de Sant Pau d’Ordal. Miquel Gil en format quartet
- 17 de novembre a les 12 h. Pista de Casablanca. Landry. Espectacle familiar i gratuït
- 23 de novembre a les 19 h. Patronat Familiar dels Casots. Gemma Humet
- 30 de novembre a les 19 h. Ateneu Ordalenc. Borja Penalba en format duet
Meritxell Gené
Meritxell Gené i Poca, nascuda a Lleida el 2 de novembre de 1986, és cantautora i poeta. Diplomada en Educació Musical per la Universitat de Lleida (UdL), ha dedicat gran part de la seva carrera a musicar la poesia de figures com Maria-Mercè Marçal, Joan Barceló i Concepció G. Maluquer. Entre els seus treballs destacats hi ha el disc “Així t’escau la melangia” (2013), dedicat a Màrius Torres, i “Branques” (2015), on posa música a poetes dels Països Catalans. El 2018 va publicar el seu primer poemari, “Després dels esbarzers”, i en el seu cinquè disc, “Sa tanca d’allà dins”, va musicar els seus propis poemes.
El seu recorregut musical va començar el 2003 amb el grup Skalivada, que després es va transformar en Escalivada, una formació de joves músics de Lleida que combinava música folk i ska. El 2006, va iniciar el seu projecte en solitari com a cantautora, que es va consolidar dos anys després amb la publicació del seu primer disc, “Inesperadament” (2008).
Des del 2012, forma part del col·lectiu La Cançó Necessària, amb l’objectiu de donar visibilitat a la cançó compromesa als Països Catalans. El 2017, va estrenar l’espectacle *La mirada violeta. Roig i Marçal* a la Festa Major de Gràcia, un homenatge a les escriptores Maria-Mercè Marçal i Montserrat Roig.
Recentment, ha col·laborat amb el poeta Víctor Sunyol musicant un poema del seu recull “A poc a poc. Cançons de bressol” (2019) i ha participat en el projecte “Mans manetes. L’Alguer: paraules, cançons i veus de minyons”, destinat a preservar la cultura catalana a l’Alguer.
Cesk Freixas
Cesk Freixas, nascut l’any 1984 a Sant Pere de Riudebitlles, és un cantautor, escriptor i activista polític català que, juntament amb altres artistes d’arreu del país, forma part de l’actual escena de cançó en llengua catalana. Freixas ha editat una maqueta, nou treballs discogràfics i un recull de versions d’altres cantautors internacionals amb la intenció de contribuir a recuperar la cançó d’autor i de protesta als Països Catalans. Des dels seus inicis, i fins avui, Freixas ha dut a terme un total de 2.000 actuacions.
Durant la seva trajectòria, Cesk Freixas ha anat acostant-se per diversos paisatges musicals. Si bé el primer treball discogràfic (Set voltes rebel) s’acostava a la sonoritat del rock català, a poc a poc va anar explorant noves estètiques més properes a la cançó d’autor. Al segon i tercer disc (El camí cap a nosaltres i La mà dels qui t’esperen), treballats amb Magí Batalla, productor penedesenc de Sant Sadurní d’Anoia, s’evidencia un acostament de les seves cançons cap a textures més acústiques, pop, i amb una clara influència de la música electrònica, tractada amb sintetitzadors, textures i elements de percussió.
A partir del quart treball discogràfic, Freixas comença a arranjar i produir les seves peces musicals amb Victor Nin, guitarrista que l’acompanya des de l’any 2005. Aquests discos treballats amb Nin es mouen, també, per diversos ambients musicals. Els primers, com Tocats pel foc, Protesta i Proposta, s’atansen a una estètica més rock, amb alternança del pes de les guitarres acústiques i la distorsió de les guitarres elèctriques. Festa Major és el seu setè disc, produït, aquesta vegada, pel productor barceloní Roger Rodés, reconegut internacionalment, fins i tot amb un premi Grammy Latino l’any 2021. Amb Festa Major Cesk Freixas estrena i consolida un so més personal, amb narratives més cuidades, aproximant-se més clarament a la poesia, i paisatges sonors acústics. Posteriorment, és Pau Romero qui produeix els seus dos darrers discos, Memòria i Direm nosaltres, resseguint produccions més acústiques.
Aquest 2024, Cesk Freixas celebra el seu 20è aniversari damunt dels escenaris, i compartirà aquest festeig al llarg de tot l’any, fins a la primavera de 2025, amb un nou espectacle, una nova banda i un repertori creat especialment per a l’ocasió, integrat amb les peces més representatives de la seva discografia.
El maig de 2025 el cantautor penedesenc aturarà el seu projecte musical durant un temps. Amb l’anunci d’aquest comiat, Freixas també ha fet públic que, abans d’apartar-se temporalment del cadafal, publicarà el seu desè disc, coincidint amb la commemoració dels 20 anys de trajectòria professional. Es tractarà d’un treball en directe, el primer de la seva discografia, que recollirà cançons que s’hauran enregistrat al llarg de la gira.
Lali BeGood
La Lali BeGood (abans coneguda com Lali Rondalla) és una cantautora barcelonina que fa kindie music per al nen que portes de la mà i el que portes dins. Lletres intel·ligents i històries quotidianes plenes de ritme, humor i valors educatius. La seva manera d’entendre la música familiar es va plasmar per primera vegada en el disc En un planeta blau / En un planeta azul (Discmedi/Warner, 2013) on va donar forma al que ella anomena Love’n’roll; una proposta fresca i personal en la manera de crear música i escriure sobre temàtiques que toquen a petits i grans.
Amb l’arribada de les seves muses personals, la Mila i l’Emma, el segon disc es gesta lentament i en plena criança. Futur-Oh! (Autoeditat, 2018), serà una nova entrega del kindie rock més familiar i transversal, amb el multiestil com a bandera. Onze nous temes que transiten pel funky, el kid-hop, el reggae, el country, el folk, la cúmbia, el pop, el rock i la música balcànica. Sense complexos ni tabús – parlant d’ecologia, de la nova educació, dels estereotips a l’escola, de situacions familiars complicades, de lo gran que és ser petit o del Ratoncito Pérez- compta amb la presència de músics de la talla de Xarim Aresté (guitarres), Roser Monforte (saxos) o Abraham Creus (baix), la gravació i mescla de Studio13 i el màstering de Yves Roussel.
L’últim LP El Jardí Secret (U98music, 2021), gestat en plena pandèmia, és un viatge emocional amb un peu a la pista de ball. Un disc multiestil i optimista on la cantautora parla de les coses que ens passen per dins en un exercici d’ecologia emocional. Lletres divertides i sinceres sobre la validació de totes les emocions, l’aquí i l’ara, l’amor pels animals, la grandesa d’equivocar-se, l’excés de materialisme, etc. El jardí secret és, de fet, l’interior d’una mateixa. Aquella part que és només teva i que cal guardar com un tresor i cultivar com un jardí.
Ex-creativa publicitària, formada en piano i cant, la BeGood és l’alter ego de Carla Olaortua; cantautora, autora literària i compositora al seu estudi de música RimskyMusic on junt amb Salvador Fornieles han creat músiques per a famoses campanyes publicitàries i marques com Vichy Catalan, Haribo, Mahou, Camper, Schweppes o Oceanix de Tostarrica, durant més d’una dècada. Actualment combina Lali BeGood amb la seva nova productora de continguts i experiències musicals All Brothers Agency al costat del productor i músic Quico Tretze.
Anna d’Ivori
Anna Abad Gils (1992) és una compositora i cantant catalana que va començar els estudis musicals als 4 anys de la mà del piano. Amb 15 anys ja va composar la seva primera sardana i, un any després, amb 16 anys, composaria el seu primer musical juntament al director i dramaturg Marc Chornet. Posteriorment es va formar en composició i instrumentació amb mestres com Conrad Setó o Lluís Vergés.
Va tenir el seu primer contacte amb el món de la cançó d’autor l’any 2017 quan va començar el seu propi projecte discogràfic que ja compta amb 2 discs d’estudi. A nivell vocal es va formar amb Angie Rodríguez, amb Anna Luna al Taller de Músics i finalment es va titular en el primer i segon nivell d’Estill Voice Craft amb Sònia Rodríguez a l’escola Eòlia. Durant la seva trajectòrica, l’Anna ha estat reconeguda i guardonada amb diferents distincions: va arribar al càsting final del programa The voice of Germany, celebrada a Berlin; va guanyar el 2n premi Carles Sabaté a la millor cançó en català de l’any per la cançó “Recordar com oblidar”, va ser seleccionada per Lluís Llach com a semi-finalista del certamen “Terra i Cultura” per la poesia musicada “L’amor jugava a perdre’s”, de Miquel Martí i Pol i, darrerament, ha guanyat el seu segon Premi Joventut de La Sardana de l’Any 2022 amb la sardana “Els colors de l’estany”.
Recentment ha finalitzat el Màster en Composició de Bandes Sonores a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i actualment segueix dedicant-se a la composició, a la veu o a la producció musical. Aquest 2024 ha publicat “S’atura el món”.
Miquel Gil
Miquel Gil desembarca molt jove en la música de transmissió oral. Els seus primers passos musicals els dona en ambients rockers, però prompte coneix Vicent Torrent i Manolo Miralles amb els quals funda “Al Tall”; des d’aleshores està immers en la música d’arrel tradicional. En diferents etapes d'”Al Tall” ha estat baixista i/o percussionista, ocasionalment guitarrista, i esporàdicament dolçainer. Però la veu és, sens dubte, l’instrument amb què aprèn a expressar-se millor, una veu i un estil de cant fruit de molts anys d’estudi. En l’actualitat és una de les grans veus del panorama musical mediterrani.”Al Tall”, un grup de marcat component vocal, fou l’escola perfecta per aprendre a cantar (els gèneres tradicionals, el cant valencià d’estil, la polifonia, les cançons de batre…) i per a descobrir la dimensió mediterrània de la música d’arrel del País Valencià.
Els primers temps d’activitat del grup, coincidents amb la transició democràtica espanyola, foren anys que començaren en la clandestinitat i acabaren en estadis de futbol plens de persones festejant l’arribada de la llibertat amb la seva música. En una segona etapa, coincident amb els temps amb l’anomenada “moguda”, el grup pren consciència de la seva projecció mediterrània. Les gires per països mediterranis es fan freqüents i el contacte amb altres intèrprets de l’àrea li aporten una visió més àmplia de l’entorn musical que l’envolta. Editen un disc conjuntament amb M. del Mar Bonet.
El mateix any que Espanya signa el tractat d’adhesió amb la Comunitat Econòmica Europea, “Al Tall” edita un nou disc amb el qual reafirmen la seva vocació mediterrània: Xarq al-Àndalus, amb el grup marroquí “Muluk el hwa”. Aquest és el darrer treball en què Miquel Gil participa com a membre del grup, que abandonarà per anar a la recerca de nous camins. La possibilitat d’entrecreuar estils l’atrau molt, és l’albada de la “música ètnica”, la irrupció de la informàtica musical, el midi, els primers samplers; nous camins en la música d’arrel.
A les acaballes del 95, Miquel Gil inicia un nou camí, amb la seva veu com a ingredient principal. Els ritmes d’anada i tornada -van nàixer ací, anaren a Amèrica i tornaren, o a l’inrevés- amb sonoritat mediterrània bouzuki, llaüt, bandúrria, guitarra; havanera, rumba, colombiana…
Posteriorment, el 1997, va experimentar amb nous sons a Proposta, un treball amb el grup Terminal Sur. El seu primer disc en solitari, Orgànic (2001), va fusionar música tradicional amb influències contemporànies, seguit per Katà (2004), on va aprofundir en les arrels mediterrànies i va obtenir un gran èxit de crítica. El 2007 va publicar Eixos, un àlbum íntim i reflexiu que combina tradició i modernitat. Amb Per Marcianes (2011), va explorar un vessant més experimental i poètica. El seu treball del 2019, Geometries, va continuar aquesta exploració musical, reafirmant el seu paper en la música mediterrània. Aquest 2024 ha presentat “Viatger”, una crònica musical que ens transporta a través de paisatges emocionals i històries íntimes. Amb una combinació de melodies melancòliques i lletres evocadores, aquest àlbum et convida a explorar les profunditats de l’ànima humana i les emocions universals que ens uneixen. Les cançons de “Viatger” són una oda a la bellesa del viatge i la transformació personal, capturant la màgia del descobriment i la redescoberta.
Landry
Daniel Landry (Sabadell, 1979), músic i educador social, exmembre del grup d’animació Nifú Nifà i de la banda Rumba Expresso, des de principis d’aquesta dècada lidera el grup Landry el Rumbero, una formació que va crear sota l’impuls d’Antonio Ciscus Carbonell, productor musical i nyet del Tío Manel, fundador de la Unió Gitana de Gràcia i un dels patriarques dels gitanos catalans.
Entre els integrants de la banda, que està formada equitativament per paios i gitanos, hi trobem també integrants d’altres formacions rumberes destacades del país com La Troba Kung-Fú o AiAiAi.
El Landry barreja cançons originals amb una selecció de temes i danses infantils de tota la vida, passades pel sedàs de la Rumba Catalana. Té l’objectiu de fer ballar als petits i no tan petits en un directe que no pararà de sorprendre’ns pel seu ritme frenètic i la gran quantitat de danses i jocs al compàs del ventilador.
Gemma Humet
Gemma Humet, cantant i pianista, és una de les veus amb més llum i personalitat del panorama català actual. És una de les artistes que més clarament ha impregnat la seva obra amb l’essència de la cançó d’autor i protesta que tants bons fruits ha donat als Països Catalans al llarg de les darreres dècades.
Ja sigui com a solista, amb quatre discs editats per Satélite K (“Si canto enrere” el 2015, produït per Pau Figueres, “Encara”, el 2017, produït per Carles “Campi” Campón, “Màtria”, el 2020 i “Rere tot aquest fum” 2022 produïts per Jordi Casadesús) o acompanyant la mítica guitarra de Toti Soler amb un disc conjunt titulat “Petita Festa” (Satélite K, 2018), Gemma Humet ha demostrat ser una de les veus més compromeses i versàtils dels últims temps recollint premis com, per exemple, el Premi Enderrock del públic a millor disc de Cançó d’Autor de l’any 2015 (Si canto Enrere) i el de la crítica el 2020 (Màtria), col·laborant en més de 30 gravacions i discos i recorrent el país fent concerts arreu de la nostra geografia i diferents països d’Europa (França, Suïssa, Bèlgica…) Ha cantat, a més, al costat i en col·laboració amb artistes de la talla de Joan Manuel Serrat, Lluís Llach o Kepa Junkera.
Actualment, ens presenta un nou directe anomenat “Miralls”. Sota la direcció artística i escènica de Lluís Danés, Humet fa un cara a cara amb ella mateixa, sola a l’escenari, només amb amb el piano i la veu; despullant les seves cançons de tots els revestiments que hagin pogut tenir i emmirallant-se en les d’artistes que li són referents, des de Joan B. Humet, Toti Soler, Lluís Llach, o més contemporànies com Clara Peya.
Borja Penalba
Borja Penalba fa música, és músic, fa de músic, és música.
Nascut a València el 1975 ha treballat, entre d’altres, amb Mireia Vives, Feliu Ventura, Lluís Llach, Roc Casagran, Maria del Mar Bonet, Obrint Pas, Miquel Gil, Joan Amèric, Marc Parrot, Sílvia Pérez Cruz, Bruno Oro, Albert Pla, Lídia Pujol, Elena Gadel, Lluís Danés, Verdcel, Aspencat o Andreu Valor. Va formar part del grup valencià de rock Dropo.
Va compondre la música original per a la sèrie La forastera i la banda sonora, conjuntament amb Lluís Llach, de la pel·lícula Salvador, dirigida per Manuel Huerga.
Ara presenta Giròvag vol ser més que un disc, vol ser més que un concert i una gira. Giròvag és una idea. Giròvag és el primer projecte signat en solitari per Borja Penalba.