21 gen. 2016 Presentació dels llibres de Fèlix Villagrasa i Albert Ruiz a Subirats
El proper divendres 5 de febrer, a les 20.15 h, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Subirats es presentaran els llibres de Fèlix Villagrasa Hernàndez, Mancomunitat i ciència. La modernització de la cultura catalana i d’Albert Ruiz i Elias, Ferran M. Ruiz i Hébrard i la Federació de Joves Cristians de Catalunya.
L’acte comptarà amb les intervencions d’ambdós autors així com de l’Alcalde de Subirats, en Pere Pons i la Regidora de Cultura, la Lluïsa Sueiro.
Mancomunitat i ciència. La modernització de la cultura catalana de Fèlix Villagrasa i Hernàndez
En iniciar-se el segle XX, els grans estats europeus es trobaven en plena competència de desenvolupament industrial, urbà i imperial, amb uns canvis socials que acusaven la greu convulsió causada per l’automatització dels sistemes productius i per la proletarització. A les societats més avançades, l’enquadrament es produïa a partir de la nacionalització de les masses. Tanmateix, les turbulències del sistema capitalista no podien sempre garantir la subsistència a les classes no propietàries. Les contradiccions van esclatar arran de la Primera Guerra Mundial, d’on es derivaren les revoltes marxistes i nacionalistes a Rússia i en altres països. En aquest marc neix la Mancomunitat de Catalunya, projecte de modernització i estabilització de la societat catalana que es gestava des de l’aparició del catalanisme polític, a partir de l’aliança entre regionalistes i republicans. Una de les seves realitzacions més importants fou l’establiment de mitjans econòmics i humans per millorar la qualitat científica i tècnica dels alts estudis, completant l’acció limitada de la Universitat, i aconseguir la renovació general del coneixement aplicable als terrenys econòmic i cultural. Es buscava posar el país en la sintonia del progrés material i científic dels estats més desenvolupats. Es construïren les estructures supletòries que les institucions espanyoles no eren capaces de fomentar, tot reivindicant el poder necessari per mantenir-les. El projecte fou estroncat pel cop militar de 1923.
Fèlix Villagrasa i Hernàndez (Barcelona, 1964) és doctor en història per la Universitat de Barcelona. Viu i treballa al Penedès. És autor dels llibres Els generals del 36 (2014), Breu Història de Catalunya (2013), Francesc Xavier Llorens i Barba. La Universitat de Barcelona i el pensament català en el segle XIX (2010), Miedo a la memoria, amb Octavio Alberola (2008), Discursos inaugurals de les institucions científiques catalanes a cavall dels segles XVIII i XIX, amb Santiago Riera i Tuèbols (2007), Una història de Ràdio PICA. 25 anys a contrapèl (2006) i L’Últim Càtar, amb Francesc F. Maestra, (1998), a més d’articles com «Ernst Jünger, un segle per a la reflexió i la polèmica» (L’Avenç, 1999). Ha col·laborat en la redacció de l’Atles del catalanisme (2012), L’Ateneu Barcelonès i Barcelona. Un segle i mig d’acció cultural (2006), Premsa cultural i intervenció política dels intel·lectuals a la Catalunya contemporània (1814-1975) (2005) i L’Escola d’enginyers de Terrassa. Cent anys d’història (2005).
Ferran M. Ruiz i Hébrard i la Federació de Joves Cristians de Catalunya d’Albert Ruiz i Elias
Gràcies a una àmplia documentació inèdita, aporta noves dades sobre l’inici i vitalitat de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, fins l’esclat del juliol del 1936 i la persecució dels fejocistes i “gent de missa”. També ens endinsa en l’actuació dels capdavanters del Consell Federal de la FJC i les diverses opcions preses. Els temes principals de què tracta són: Ruiz Hébrard, president efectiu de la FJC; el culte clandestí; el ministre Irujo; la correspondència amb el cardenal Vidal i Barraquer; el Comissariat de Propaganda; els comitès civils per la pau; l’exili; la supressió de la FJC. Aquesta obra, extensa però suggerent i plena d’informació nova, ens ajuda a descobrir quina va ser l’actuació de Ferran Ruiz i Hébrard, en diferents situacions i etapes de l’església catalana del segle XX.
Albert Ruiz i Elias (El Masnou, 1944) és el mossèn de la Parròquia de Sant Pau i Lavern, incloent Can Cartró i Ca l’Avi. Des de fa tres anys també s’encarrega de la Parròquia de Sant Pere d’Avinyó i per aquest motiu els dissabtes al vespre celebra la missa a Cantallops. És el quart de cinc germans i va decidir entrar al Seminari de Barcelona amb 16 anys. La seva vocació es va anar consolidant durant els set anys de seminarista i als 22 anys va acabar els seus estudis de teologia. Als 24 anys va ser ordenat sacerdot. És autor dels llibres El Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. La catedral (2008) i Parròquia de Castellbisbal. Notes històriques (1998).
L’acte de presentació d’aquests dos llibres està organitzat des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Subirats.