Subirats és el terme municipal més gran de la comarca de l’Alt Penedès, amb una extensió de 55,9 Km2, quinze nuclis de població i tres polígons industrials.
Nuclis: Ca l’Avi, Can Bas, Can Batista, Can Cartró, Can Rossell, Cantallops, El Pago, El Rebato i Torre-Ramona (Barri de Sant Joan), Els Casots – Can Panxa, Lavern, Ordal, Sant Pau d’Ordal – La Guàrdia, Urbanització Can Rossell, Urbanització Casablanca i Urbanització Muntanya Rodona.
Polígons industrials: Can Bas, Noia Lavernó i Parc Logístic de l’Alt Penedès.
Subirats, amb 3.153 habitants (2020), és un municipi vinícola, elaborador de vins i caves, a cavall entre Sant Sadurní d’Anoia, Capital del cava i Vilafranca del Penedès, Capital del vi, és a dir, al cor del Penedès i reconegut com a Capital de la vinya.
Foto: “Subirats, Imatges i Records”. Columna, 1999
El centre històric del terme és el Castell de Subirats, del segle X, amb el santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta al seu costat, avui dia símbol d’identitat de tots els subiratencs i subiratenques. Una terra amb llarga història, tradició i cultura del vi, que decideix recuperar, molts anys després, un antic baixador de tren inaugurat el dia 25 de març de 1958 i el converteix en estació vitivinícola, símbol de la cultura del vi i epicentre de les Rutes del Vi i del Cava del municipi i de la comarca. L’estació s’ha convertit en Oficina de Turisme.
Els primers assentaments al municipi són antiquíssims, probablement anteriors al neolític. Els assentaments íbers són els primers que esdevenen estables i importants. Els seguirà l’etapa romana i visigoda fins a l’entrada dels sarraïns al segle VIII. No fou fins dos-cents anys més tard que la plana es repoblà de nou. El primer fogatge data de 1358 i diu que el Castell de Subirats pertany a Ramon de Riu-sec i s’hi compten 142 focs que equivalen a 639 habitants.
Al segle XV hi hagué una reducció de la població a la meitat degut a les epidèmies i a l’emigració cap al regne de València i Mallorca.
Fins al segle XVII hi ha poca informació degut a la pèrdua d’arxius durant la Guerra Civil. Se sap que hi hagué moltes morts degut a la guerra de successió.
L’any 1764 la Parròquia de Sant Sadurní de Subirats es va separar del municipi, passant-se a dir Sant Sadurní d’Anoia. Novament la guerra del francès suposà una important davallada demogràfica per al municipi.
Al Segle XIX és quan els pobles creixen més i adopten l’actual fisonomia. L’any 1887 Subirats va assolir els 3194 habitants.
L’envestida de la fil·loxera, al contrari del que es pot pensar, no va fer minvar gaire la població i no fou fins a la Guerra Civil que es constata una nova davallada demogràfica.
Amb l’arribada de la democràcia i sobretot a partir dels anys noranta, el municipi experimenta un creixement general de la població.