27 abr. 2023 Es convoquen els 9ns Premis Castell de Subirats
L’Ajuntament de Subirats convoca, els 9ns Premis Castell de Subirats, uns guardons que neixen l’any 2014 amb la voluntat de reconèixer les persones, col·lectius, entitats i societats que es distingeixen pels seus triomfs, aportacions a la vida col·lectiva o que traspassen amb el seu bon treball les fronteres locals, així com aquells que divulguen el nom, la història i la vida del municipi.
Aquests premis serveixen alhora per donar rellevància a la recuperació i posada en valor de la cultura local, fomentant així la conscienciació del valor que té el segell o la marca “Subirats” per a tots nosaltres i pels pobles d’arreu.
L’acte, que es durà a terme el proper diumenge 7 de maig a les 18.30 h a la sala de mirador del Castell de Subirats, i comptarà amb l’actuació musical dels alumnes de l’Escola de Música de l’Alt Penedès.
Els guardonats dels 9ns Premis Castell de Subirats són:
Josep Casulleras Raventós, a títol pòstum. Va néixer el 1947 a Cal Catasús de Can Cartró. Sempre havia fet de pagès però degut a la pedregada que va caure l’any setanta a Can Cartró i que va fer perdre totes les collites, decidí obrir un escorxador i combinà les dues feines.
Va estar setze anys a l’ajuntament; començà l’any setanta-vuit amb la candidatura Alternativa per Subirats com a representant de Can Cartró. I quatre anys després, entrà a formar part de l’equip de govern i va ser tinent d’alcalde i regidor de serveis per CIU durant tres legislatures.
En aquesta etapa es van engegar projectes com el clavegueram al municipi, la construcció del pou dels Casots, i la xarxa d’aigua, instal.lant fins a noranta quilòmetres de xarxa d’aigua potable, així com arranjament de camins, asfaltat de carrers. El seu objectiu, com ell mateix deia, era fer un repartiment equitatiu dels serveis a tots els pobles.
També van aconseguir que es creés la ZER, Zona Escolar Rural, amb l’existència de tres escoles, escola Montcau, escola Sant Jordi i escola Subirats, fent possible que l’alumnat pogués fer tota l’educació primària obligatòria al municipi.
A més, va liderar un grup de veïns que volien regularitzar la caça al municipi i així evitar els furts que es feien a la pagesia per part d’alguns dels molts caçadors que venien a Subirats, creant una de les àrees de caça més grans del Penedès.
Es va implicar en la defensa del territori posicionant-se en l’impediment de projectes com el d’ instal·lar-hi una presó i una caserna.
Implicat també en les entitats del poble de Can Cartró, en el Centre cultural, en l’ organització de les cavalcades de Reis amb els pobles de Ca l’Avi i Can Batista. Durant quaranta anys va estar compromès amb l’equip de futbol del Can Cartró.
Com deia el Josep, ell al futbol hi havia estat durant tota la vida. Explicava que al costat de casa seva hi havia una era molt gran i allà hi van fer un camp de futbol petit i ja hi anaven a jugar quan sortien d’escola. Després ho van fer a Cal Comte de Moi però des que cap al 1971 van fer l’ equip juvenil amb nois Can Cartró i de pobles de rodalies, sempre van anar a jugar al camp de davant l’església de Lavern, a la Granada o al camp del Vilafranca fins que es va fer l’actual camp.
Va formar part de la junta del Club com a secretari i delegat. Va ser als darrers cinc anys, quan va lluitar per aconseguir que el camp de futbol de gespa fos una realitat, un projecte que va anar més enllà de l’equip; un projecte de poble. I és que el del Can Cartró era un dels pocs camps de futbol que encara no tenia gespa. El movia el desig que no es perdés aquest projecte del Can Cartró, més enllà d’equip de futbol, com a referent a la vida social i de pertinença i estima del poble. Més enllà de les entitats i institucions, es valora la perseverança que com a veí sempre ha tingut pel que fa a les necessitats i aspectes a millorar del poble de Can Cartró així com de la resta del municipi, que sempre es va estimar.
UE Sant Pau d’Ordal (50 anys): La Unió Esportiva Sant Pau d’Ordal va començar quan dos matrimonis que venien de Barcelona, sobretot en Lluís Nebot, i en Pere Ferran, van engrescar els nens. El mateix Lluís Nebot va començar entrenant l’equip. Es va constiuir una Junta, el Jaume Ràfols en va ser el primer president. Ell, en Pere Capellades, i el Joan Massana, entre d’altres, van assumir el compromís de tirar endavant l’entitat. La Unió Esportiva s’inicià cap als anys 1971-1972, i el 1973 ja jugaven un equip infantil i un equip sènior. Van tenir molta feina per poder-se federar perquè la federació els demanava disposar d’un camp en propietat o en arrendament. I van aconseguir arrendar el camp de futbol al Bisbat, així alhora també van poder rebre alguna ajuda econòmica de la federació. Després, van emetre uns abonaments per oferir-los als veïns a canvi de diners que serviren per comprar l’hort on avui hi ha les banquetes. Tot el poble s’hi va implicar, van poder-lo comprar, i alhora enderrocar els antics vestuaris per construir-ne de nous, passat el judici amb la persona que abans n’era la propietària, la qual reclamava els arbres talats. La mateixa junta de la UE Sant Pau va adequar el terreny i aixecar el nou edifici.
Quan es va enderrocar el pont de la via del tren de la Granada, els camioners necessitaven abocar el material i la Junta va fer portar les pedres i les va fer servir per aixecar uns dos metres el nivell del camp de futbol per poder donar-li amplitud. L’Ajuntament, cobrí el torrent que baixava des de l’actual situació de la piscina, creuant la plaça, fins sota el camp de futbol, millorant-ne tot l’espai.
Passats uns anys, quan els jugadors van créixer, van deixar de tenir equip infantil, per tenir equip juvenil i sènior. I poc després, també van venir jugadors de Lavern, i de Sant Sadurní d’Anoia, quan el segon equip del Noia va desaparèixer. A la comarca, només hi havia dos o tres equips juvenils, per això quan tenien partit havien d’acompanyar-los a jugar cap a l’Anoia, Vilanova i Sitges, i el Baix Llobregat.
Amb la Maria Dolors Baqués com a Presidenta, un grup de dones i veïnes del municipi vinculades a la Unió Esportiva Sant Pau varen crear la secció i equip de Bàsquet femení.
A més a més, l’entitat també organitza el sopar de final de temporada, inicialment només per l’equip, però després obert al poble. Van arribar a ser unes 200 persones, tant al Centre, com a la Plaça, com a Cal Pere del Maset. En una ocasió, van arribar a guanyar la Copa Ràdio Vilafranca. Per festa major sempre s’organitzaven per jugar a casa, i aprofitaven per fer una tómbola, que ajudava amb els ingressos de la pròpia entitat. Aquesta tradició dels sortejos s’ha mantingut i els diumenges, sortegen una coca.
Una de les activitats de caràcter social realitzada més important, ha estat la col·laboració amb la Marató, recollint fons organitzant tallers senzills de futbol per contribuir a aquesta causa.
Durant tots aquests anys, diversos jugadors que han estat a l’entitat, veïns d’altres municipis, han destacat sempre el bon ambient i la pinya que s’ha fet com a equip. Malgrat les dificultats, com les crisis econòmiques o la situació de pandèmia, així com sovint la dificultat per trobar relleu en els òrgans de responsabilitat, el balanç d’una entitat de mig segle d’història ha estat molt positiu, sobretot pel suport rebut per l’afició i pels veïns i veïnes de Sant Pau, que es nota que se’l senten molt seu. L’entitat ha estat presidida per en Jaume Ràfols Fontanals, ex-alcalde de Subirats, en Pere Capellades Ràfols, l’Antoni Guilera, en Pere Rafecas Capellades, en Fidel Amigó Castellví, la Lídia Raventós Segura i el David Pérez Mata.
Colla Gegantera de Lavern (<25 anys): El 1997 van ser batejats a l’església de Sant Pere de Lavern, en Sendered i l’Adelaida, apadrinats pels gegants d’Ordal, Jordi i Montserrat. En Sendered fa 3,25 metres d’alçada i l’Adelaida 3,15 metres. Van ser dissenyats per l’Enric Sendra, i en Lluís Capellades, i hi treballaren en Joan Anton Isaach, i en Joan Palau; tots veïns de Lavern. Un any més tard van estrenar les capes, la roba va ser confeccionada per la Rosa Vendrell, la Fina Sardà i la Maria Àngels Vila, veïnes de Lavern, i va ser finançada per la Coral Art i Germanor també de Lavern. Aquests gegants homenatgen als castlans feudataris de la família comtal i d’altres llinatges feudals a Catalunya que des del segle XI, van defensar el castell i territori de Subirats i el Penedès, de l’amenaça de les ràtzies sarraïnes. L’any 2000 va estrenar-se el Trapella, i el 2007 la Mariona, poc després els gegantets, el cavaller i la pagesa. El 2012 va morir Enric Sendra el creador dels gegants, gegantons i gegantets de Lavern, en motiu pel qual es va construir i estrenar el gegantó de l’Enric, el 2016. La colla gegantera de Lavern, ha ballat cada festa major de Lavern, i ha fet sortides arreu de Catalunya i d’Espanya, per exemple a la Puebla de Sanabria, Leganés, o Caravaca de La Cruz(Múrcia).
Al País han estat presents en una bona colla de pobles i ciutats geganteres, portant el nom de Subirats arreu de la geografia catalana; per exemple, la Baixada de l’Ebre del 2005, la ciutat gegantera del 2014 a Cervera, ballant pels carrers de Calafell, Castelldefels, Montblanc, entre d’altres. També cal destacar un dels esdeveniments geganters més importants del municipi, la XII Trobada gegantera de l’Alt-Penedès-Garraf, organitzada per les cinc colles geganteres del municipi entre elles, la colla gegantera de Lavern, el 2009, a Ordal.